Introducció
Veure un ISA estret amb APT és una cosa força habitual però que pot no encaixar-te amb el que hem vist fins ara. Potser fins i tot has vist ISAs amples on no n'hi havia només per quadrar la teoria amb la teva experiència. No et preocupis, és normal. Per això avui veurem com evolucionen les capes de compensació en aquest tipus de presentacions.
ISA ESTRET – Primera Capa
Un ISA estret presenta una pelvis en inhalació i columna en una posició inspiratòria . Això fa que la part anterior del diafragma descendeixi més que la posterior el que condueix a “caure's endavant”. Oblicus externs tanquen l'ISA (obrint una mica d'espai posterior entre T4-T7).
Això genera més compressió anterior que posterior i, per això, un ISA estret en 1a capa presentarà major RE que RI a més de més compressió als laterals amb el sacre en contranutació en aparença de Flat Back .
ISA ESTRET – Segona Capa
Aquesta sensació de “caure cap endavant” es compensa comprimint a nivell posterior a T5-T7 generant una adducció de les escàpules . La musculatura extensora lumbar se sobre activa “empenyent” la pelvis en una inclinació anterior (en orientació no moviments relatius).
En aquesta presentació ja tenim un ISA estret amb un APT . En aquest punt es perden graus de rotació però s'aconsegueix guanyar una mica de RI . Recorda que, encara que estigui en una orientació anterior el sacre està en una posició relativa de contranutació .
ISA ESTRET – Tercera Capa
Si la persona acaba “molt empesa” cap endavant el Recte de l'Abdomen estira el pubis cap amunt (en una estratègia d'inhalació) i els Rotadors Externs de maluc traccionen del trocànter del fèmur posteriorment desplaçant el cap femoral anteriorment portant a la coneguda postura de “ Sway Back”.
En aquest punt, la persona ha perdut pràcticament tota la capacitat de rotació (tant externa com interna). El sacre es torna a orientar més posterior i es crea “espai” a nivell de T8 per poder ficar aire com a alternativa al grau de compressió en què es troba la persona.
Com treballar-ho?
En aquest punt l'estabilització i transferència de forces per part de la musculatura del maluc es troba força alterada. Per aquest motiu, realitzar exercicis tècnicament més complexos com un seient potser no és la millor opció. Pensa-ho un moment.
Un assedegat necessita uns graus de RE/RI segons avança la flexió (arc de flexió) que una persona en aquest punt no tindrà. A més, necessita un correcte patró respiratori i sistema d'estabilització profund de què tampoc disposarà a causa de la posició alterada del diafragma, Tva, Sòl pèlvic… i, finalment, es requereix un correcte timing de reclutament muscular (control motor) que tampoc disposarà a causa dels canvis en la relació longitud-tensió de tota la musculatura.
Vaja, és com demanar-li a una orquestra que toqui una simfonia amb els seus músics enguixats (sense capacitat de moviment), sostenint els seus instruments a peu coix (mala estabilització) i amb una partitura del revés (descoordinació).
Per això, a ISA estrets molt comprimits l'ideal és començar a generar expansió posterior (guanyar primer una mica de RE per poder anar a RI) en posicions senzilles com estesa supí, hooklying, posicions laterals i/o amb moltes referències (pared, rollers, fitballs, TRX…). També podem treballar dempeus amb ROM escurçats i elevant els talons.
Quan aconseguim guanyar una mica de RE podem combinar aquest treball amb treballs de frontissa de maluc en posicions baixes-Intermèdies i/o de peu amb ROM reduït en un primer moment i elevant els dits dels peus.
Conclusions
Les persones anem generant capes de compensació sobre la base de la nostra genètica, ambient, patrons per repetició, lesions etc… Aquestes capes tenen com a finalitat mantenir la integritat de la persona (respirar i lluitar contra la gravetat) sobre la base de les infinites circumstàncies que aquesta va experimentant al llarg de la vida. No són dolentes per se, ja que són un pegat perquè puguem “seguir tirant”.
El problema és que ens limiten la capacitat de moviment acumulant més estrès en determinades estructures, cosa que acabarà incrementant les possibilitats de patir algun tipus de dolor o lesió.
Per això davant d'aquestes situacions has d'anar “restaurant” de manera progressiva la capacitat de moviment de la persona i anar generant integracions amb exercicis més complexos perquè aquestes perdurin en el temps.
Abraçades! 😊
Bibliografia
- Conor Harris (2021). Biomechanics Program.
- Iñaki Posadas, Javier Larraya (2022). Human Performance Specialist. Movementmatters.